Els japonesos a Catalunya i la llengua catalana. Comunitat, llengües i ideologies

Abstract

[cat] L’objectiu de la nostra recerca és analitzar el paper de les llengües, molt especialment el de la llengua catalana, a l’hora de caracteritzar les diverses dinàmiques d’incorporació dels membres de la colònia japonesa a Catalunya, sobretot a Barcelona. Quan parlem dels japonesos expatriats, podem parlar d’una única comunitat? O més aviat són col·lectius diferenciats? Des d’un punt de vista teòric, hem analitzat fins a quin punt la colònia japonesa forma “una comunitat” i posat en prova la noció de comunitat de parla. A partir de la hipòtesi que els japonesos a Catalunya despleguen en els usos, els coneixements, i ideologies depenent el seu projecte migratori, primer hem identificat dos subgrups: els residents temporals i els de llarga durada. A continuació, hem identificat tres subgrups a partir dels seus usos lingüístics mitjançant les tècniques estadístiques: el grup que utilitza predominantment el japonès, el grup que fan un ús important del castellà i el grup que empren considerablement el català. Entre aquests grups, el primer forma la majoria, que integra uns 60% de tots els nostres informants. Bona part d’ells són els individus instal·lats temporalment a Catalunya pels motius laborals i les seves respectives famílies. En canvi, els usuaris habituals del català formen una minoria i solen tenir parella catalanoparlant. Un cop tenim identificats els subgrups, n’hem caracteritzat els coneixements i les ideologies lingüístics. Els integrants del grup del japonès declaren que saben molt poc les llengües locals, sobretot el català. En canvi, la resta declaren que saben bastant el castellà, però són diferenciats pel que fa al català, ja que els integrants del grup del castellà no el saben gaire. Els integrants del grup del català declaren que saben molt les dues llengües, la qual cosa ens suggereix que l’aprenentatge del català és la segona fase de la integració. La ideologia lingüística, així mateix, divergeix segons l’orientació de cada membre. Inicialment porten les ideologies lingüístiques de la societat d’origen a la societat d’acollida, però, a mesura que entren en contacte amb la realitat lingüística de la societat d’acollida, la ideologia es diversifica en dos extrems: segueixen sent el reflex de les ideologies del Japó, o es familiaritzen amb els discursos de la societat catalana. Així, la nostra recerca ha mostrat l’heterogeneïtat interna de la colònia japonesa en termes d’usos, coneixements, i ideologies lingüístics, que varien segons l’orientació dels membres d’aquesta col·lectivitat. També hem identificat el paper de les llengua en joc. El català té presència molt escassa a la colònia en general i sol tenir un paper simbòlic. Dins la colònia hi ha una certa tendència de no aprendre’l, degut al fet que els membres el perceben com a llengua d’ús limitat i alhora llengua d’autenticitat. A més a més, un respecte enorme dels japonesos a l’homogeneïtat en comportament els allunya de l’aprenentatge del català, ja que l’habitual és aprendre una llengua no marcada . Tot i així, per aquells japonesos instal·lats permanentment a Catalunya, sobretot per motius familiars, el català també té un paper instrumental. En les famílies formades per un matrimoni d’un/a catalanoparlant i un/a parlant del japonès, tot i que el castellà sigui la llengua de comunicació dels progenitor, el català hi té bona presència i no hi ha cap defecció en la transmissió lingüística. Pel que fa al castellà, gairebé tots els informants en tenen coneixement a diversos graus. El perceben imprescindible per viure a la societat d’acollida, i els és una llengua no marcada. Finalment, contràriament a allò que sol pensar, l’anglès té escassíssima presència a la colònia, i simplement serveix als membres de tant en tant com a eina suplementària o alternativa del castellà.

[eng] The main goal of our study is to explore the sociolinguistic reality of the Japanese community in Catalonia. Specifically, we analyzed the role of languages in characterizing various dynamics of the integration of this population. Special attention was paid to an analysis of the presence of Catalan in the community in general, in educational institutions and in intermarried families. From a theoretical viewpoint, we analyzed to what extent this population makes up “a community”, and we tried to test the concept of speech community, which implies a homogeneous group. Starting from the hypothesis that the Japanese living in Catalonia are not homogeneous in their language practice, we conducted a questionnaire survey, interviews and a series of observations to prove it. The data obtained were analyzed quantitatively as well as qualitatively. Our findings can be summed up as follows: - They are heterogeneous in their language use, knowledge and ideologies depending on their migratory project; and the community is made up of three subgroups characterized by which language is mainly used by its members: Japanese, Castilian (Spanish) and Catalan; - All of our subjects have some knowledge of Castilian with different degrees of proficiency, while only those who live mainly in Catalan are competent in both of the local languages. It suggests that Castilian is learned first by almost all of our subjects, while Catalan is learned optionally by a small subset in the second stage of integration; - English has very little presence in this community and its use is often limited to a secondary tool to cover a poor level of Castilian; - As they come into contact with the host society’s language reality, their ideologies about languages diverge towards two extremes: either maintaining the ideologies of Japan or becoming familiar with the host society’s discourses; - Catalan has little presence in this community in general, including in Japanese schools, and plays only a symbolic role. Nevertheless, for the permanent residents, especially for Japanese-Catalan families, Catalan plays an instrumental role. In these families, there is no defection in the transmission of Catalan, even though Castilian is used as the common language of communication by most of the parents.