Època global i conformisme. La desespacialització d’allò polític

Abstract

[cat] Aquesta tesi proposa i elabora una aproximació al fenomen del conformisme en època global. En primer lloc, es proposa un desplaçament respecte dels camps en els quals la qüestió ha estat normalment tractada: els de la sociologia i la psicologia social. D’una banda, ha estat en aquests on el fenomen del conformisme social ha estat vinculat a les nocions de conformitat i influència social, per tal d’explicar-lo –en modes i des de corrents diverses– com una relació entre un subjecte –individual o col·lectiu– i la realitat social; una relació que es resol, a la fi, en modes d’actitud. D’altra banda, ha estat des d’aquests camps que s’ha bastit la idea que, en el nostre context socio-històric i cultural, generalment compartim sobre què és ser conformista o inconformista. En la primera part de la tesi aquest desplaçament s’implica amb la construcció d’una constel·lació conceptual que vincula constitutivament les nocions de forma –lexema de ‘conformisme’– i de processos de conformació, amb les d’allò polític i de (des)politització, i amb les d’espai i espacialitat. En efecte, el desplaçament des de l’actitud del (in)conformista cap a les formes i processos de conformació que tenen lloc en cada context geohistòric, obre la via a assenyalar com a constitutives dels fenòmens de conformisme les seves dimensions política i espacial. La noció cabdal de ‘producció de l’espai’ aportada per Henri Lefebvre en el seu moment, posava de relleu el fet que els espais que habitem, usem i concebem no són pas suports neutres sobre els quals es desenvolupa la vida social. Juntament amb Michel Foucault i altres pensadors/es rellevants situats al voltant o propers al que en ciències socials es coneix com spatial turn, s’assenyala, d’una banda, el caire estratègic i polític implicat de la producció d’espacialitats (formes de l’espai), d’altra banda, l’ocultació d’aquest caire sota les formes i dinàmiques del capitalisme i, finalment, els efectes conformadors que això té sobre els individus, especialment en les formes de vida social i urbana preeminents en el nostre context global. Des d’aquí, la segona part de la tesi consisteix a desplegar els elements que han de servir per indicar i confrontar-se amb processos i espais de conformació en l’època global, tot tenint en compte, des d’una mirada històrica i genealògica, herències modernes, especialment quant a concepcions, usos i pràctiques espacials i, al seu torn, quant a la preeminència moderna i tardomoderna del temps –en termes de progrés i emancipació, o bé d’actualitat– sobre un espai dominable i gestionable. Entren en joc, aleshores, factors que s’articulen al voltant d’un procés modern de privatització de l’existència, de “desaparició de l’entre” que és a la base de la desespacialització d’allò polític, i que s’impliquen amb processos d’immunització del procés de la vida, d’una banda, i de progressiva naturalització de les formes del capitalisme postfordista en l’entorn global, de l’altra. Així, una anàlisi crítica dels discursos de la globalitat permet mostrar la ciutat com a espacialitat privilegiada per als processos de conformació, com a escenari preeminent per a una vida progressivament privada dels espais d’experiència, en favor d’un conduir-se en els escenaris proliferants que ofereix una vida urbana saturada d’imatges, signes, mercaderies, opcions. Al final de la tesi es proposa pensar espais de politització en aquest entorn global i urbà.

[eng] This thesis aims to tackle the phenomena of conformism in the global era. Specifically, a shift is made from those theoretical fields that normally have addressed the issue, such as sociology and, above all, social psychology. Thus, the first part consists of the construction of a conceptual constellation that links the notions of form –lexeme of ‘conformism’– and conformation processes with notions of politics and (de)politicization, and, in turn, with the notions of space and spacialization. Those political and spatial dimensions that constitute conformism are then highlighted in order to discuss the effects of the strategic and political character of the production of space, especially when they are concealed, as Henri Lefebvre put it. Lefebvre, Foucault and other thinkers –especially those who, in one way or another, are involved in the so-called spatial turn from different theoretical fields– stand out the fact that the spaces we inhabit, use and conceive are by no means neutral medium on which social life develops. There are, however, important conforming effects when those urban scenes and landscapes show themselves as neutral/natural, as occurs under dynamics and processes of capitalism. From here, the second part of the thesis consists of the deployment of the elements that should serve to indicate and confront processes and spaces of conformation in the global era. It implies, firstly, a historical perspective to highlight certain modern inheritances, especially regarding the division and opposition between time and space, geographic and urban forms of spatialization, and all within the modern framework of a progressive privatization of existence. From this ground, it can be argued the progressive naturalization of forms of the capitalism in the global environment, with the support of the discourses of globalization. In fact, they allow us to show the global city as the privileged place for new or renewed phenomena of conformism and depoliticization. Finally, this thesis aims to think and consider spaces of politicization in this global and urban context.