Neurobiology of drug addiction: animal behavioral paradigms, and MDPV as an example of addictive cathinones

Abstract

[eng] Synthetic cathinones, colloquially referred to as “bath salts” are derivatives of the psychoactive alkaloid found in Catha edulis, cathinone. Mephedrone and 2,3-methylenedioxypyrovalerone or MDPV are examples of these amphetamine-like psychostimulants. Its use has increased worldwide in past years, becoming a health and a legal problem. MDPV and mephedrone as drugs of abuse can induce drug addiction; a chronically relapsing disorder which is defined by a compulsion to take the drug and a loss of control in limiting intake. Here, within the context of neurobiology of drug addiction, mechanisms involved in the development of addiction, including molecular and cellular changes induced in the rewarding circuit after repeated exposure to drugs of abuse are described. Animal behavioral paradigms are critical to study the reinforcing effects of drugs of abuse. In the present study, conditioned place preference (CPP) paradigm was used to study the reinforcing properties of MDPV in rats. Different doses of MDPV (1, 3, 5 mg/kg s.c.) showed a significant place preference compared with saline controls.

[cat] Les cathinones sintètiques, referides col·loquialment com a sals de bany són derivats de l’alcaloide psicoactiu, catinona, que es troba a la planta Catha edulis. La mefedrona i el 3,4-metilenedioxipirovalerona o MDPV són exemples d’aquests derivats amfetamínics. En els últims anys, la seva utilització s’ha vist incrementada a nivell mundial, fent que esdevinguin problemes legals i de la salut. L’MDPV i la mefedrona com a drogues d’abús poden induir una addicció: un trastorn crònic de recaigudes definit com un desig compulsiu per prendre la substància i una pèrdua del control per limitar la seva administració. Aquí, en el context de la neurobiologia de l’addició a drogues, es descriuen els mecanismes involucrats en el desenvolupament de l’addicció, incloent els canvis a nivell molecular i cel·lular ocasionats al circuit de la recompensa després de l’administració repetida de drogues d’abús. Els paradigmes de comportament en animals són crítics per a l’estudi dels efectes reforçants de les drogues d’abús. En aquest estudi, fet en rates, es va utilitzar el paradigma de condicionament de preferència de lloc per estudiar les propietats reforçants de l’MPDV. Les diferents dosis (1, 3, 5 mg/kg s.c.) de MDPV van demostrar diferències significatives de preferència de lloc en comparació amb els animals control.