Please use this identifier to cite or link to this item:
https://dipositint.ub.edu/dspace/handle/2445/68374
Title: | Combinació de tècniques citogenètiques en la leucèmia limfàtica crònica: estudi de l'heterogeneïtat dels pacients i aplicabilitat a la pràctica clínica |
Author: | Puiggros Metje, Anna M. |
Director/Tutor: | Espinet Solà, Blanca Solé Ristol, Francesc Cormand Rifà, Bru |
Keywords: | Leucèmia limfocítica crònica Chronic lymphocytic leukemia Citogenètica Cytogenetics Microxips d'ADN DNA microarrays Genòmica Genomics |
Issue Date: | 10-Jul-2015 |
Publisher: | Universitat de Barcelona |
Abstract: | [cat] Un dels factors pronòstics més importants en la leucèmia limfàtica crònica (LLC) són les categories de risc citogenètic, basades en la detecció de del(13q), trisomia 12, del(11q) i del(17p) per hibridació in situ fluorescent (FISH). Aquests grups són alhora heterogenis, i s'han descrit altres alteracions recurrents de valor pronòstic incert no incloses als panells de FISH utilitzats. L'objectiu global de la tesi doctoral és realitzar la caracterització citogenètica dels pacients amb LLC i correlacionar les dades obtingudes amb el pronòstic d'aquests. Els primers treballs estudien la variabilitat entre els pacients amb LLC i deleció de 13q. El treball 1 compara les característiques dels pacients amb del(13q) monoal•èlica (13qx1) i bial•èlica (13qx2), o amb coexistència d'ambdós clons (13qM) d'una cohort de 627 pacients amb LLC i del(13q) aïllada per FISH. Es va demostrar que, malgrat no presentar diferències significatives al curs clínic, la mediana de nuclis alterats per FISH era superior als pacients amb 13qx2 i 13qM respecte al grup 13qx1, i que les pèrdues bial•èliques podien sorgir com a evolució clonal de les monoal•èliques. D'altra banda, el percentatge de del(13q) per FISH tenia un impacte significatiu al pronòstic. Es va concloure que el pronòstic associat a la del(13q) aïllada es pot estratificar segons el percentatge d'alteració per FISH, i que la pèrdua del segon al•lel de 13q no és suficient per aportar un pitjor pronòstic. El treball 2 s'ha centrat en l'impacte de la detecció d'alteracions de 13q per citogenètica convencional (CC). Es van comparar les característiques dels pacients amb alteracions de 13q14 al cariotip, 25 pacients amb translocacions [t(13q)] i 62 amb delecions intersticials [i-del(13q)], amb un grup de 295 pacients amb del(13q) únicament detectada per FISH [F-del(13q)]. Es van estudiar les alteracions incloses al panell de FISH rutina en LLC i les delecions de RB1. En total es van identificar 25 t(13q) diferents; totes mostraven deleció de D13S319, però només un 32% també presentava pèrdua de RB1. Les medianes de nuclis amb del(13q) dels grup t(13q) i i-del(13q), eren significativament superiors que la del F-del(13q). A més, els pacients amb t(13q) mostraven una incidència major de del(13q) bial•èliques i del(17p) concomitant. La taxa de pèrdua de RB1 era significativament superior al grup i-del(13q). Respecte a l’evolució clínica, el temps fins requerir tractament dels t(13q) i i-del(13q) era significativament més curt que als F-del(13q). En conclusió, l’anàlisi per CC als pacients amb del(13q) permet identificar un subgrup de pacients amb un curs clínic més agressiu. La segona part de la tesi, recollida al treball 3, pretén definir l’aplicabilitat a la pràctica clínica dels microarrays genòmics en la rutina diagnòstica de la LLC. Es van analitzar 70 pacients per microarrays, i es van comparar els resultats amb els obtinguts amb les tècniques utilitzades a la rutina diagnòstica, CC i FISH. La tècnica amb una major taxa de detecció d’alteracions van ser els microarrays. No obstant, els microarrays oferien una menor sensibilitat i no van detectar del(11q) o del(17) identificades per FISH en quatre pacients. A més, la significança clínica de les altres anomalies identificades microarrays no va poder ser demostrada. Es va concloure que l’anàlisi per microarrays és una tècnica vàlida per a l’estudi citogenètic en LLC, però que la completa substitució de la CC i el FISH a la pràctica clínica podia afectar negativament al maneig d’alguns pacients. Globalment, els resultats d’aquesta tesi demostren que l’aplicació combinada de diferents tècniques d’anàlisi citogenètic en LLC permet la identificació d’un ampli ventall d’anomalies, així com una millor caracterització de les alteracions incloses al panell de FISH de la LLC, que poden ser útils per a una millor estratificació pronòstica dels pacients amb LLC. [eng] One of the most important prognostic factors in chronic lymphocytic leukemia (CLL) are cytogenetic risk categories based on the detection of del(13q), trisomy 12, del(11q) and del(17p) by fluorescent in situ hybridization (FISH). However, they are heterogeneous and other alterations have been described. The aim was to perform a cytogenetic characterization of CLL patients and correlate the data with the prognosis. Two of the papers included in the thesis were focused on del(13q). The first analyzes 627 patients with isolated del(13q) by FISH, and compares those who carried monoallelic, biallelic or mosaicism of both 13q deletions. While no significant differences in the outcome was observed, the percentage of del(13q) by FISH had a significant impact on prognosis. In conclusion, del(13q) prognosis can be stratified according to the percentage by FISH, and the loss of the second 13q allele is not enough to trigger a worse outcome. In the second, we compared 25 patients with translocations [t(13q)] and 62 with interstitial deletions [i-del (13q)], with 295 patients with del(13q) only detected by FISH [F-del (13q)]. All the t(13q) showed deletion of the locus D135319, but only 32% also lost RB1. Significant differences in cytogenetic features were observed among groups, this could contribute to the significant shorter time to first treatment observed in t(13q) and i-del(13q) patients. In conclusion, a subgroup of 13q-patients with a poorer outcome can be identified by conventional cytoge n et ics (CC). The third paper compares CC, FISH and microarrays results from 70 patients. Microarray analysis obtained the highest abnormalities detection rate, but showed lower sensitivity and failed to detect some abnormalities identified by FISH. Moreover, clinical significance of other anomalies detected by microarrays could not be demonstrated. In conclusion, microarrays are valid for cytogenetic characterization in CLL. However, the complete replacement of the CC and FISH by microarrays in routine laboratories could negatively affect the management of some patients. Overall, the results show that the combined application of cytogenetic techniques in LLC allow the identification of a wide range of abnormalities, and a better characterization of alterations included in the CLL FISH panel, that may be useful for better prognostic stratification of CLL patients. |
URI: | https://hdl.handle.net/2445/68374 |
Appears in Collections: | Tesis Doctorals - Facultat - Biologia |
Files in This Item:
File | Description | Size | Format | |
---|---|---|---|---|
AMPM_TESI.pdf | 3.37 MB | Adobe PDF | View/Open |
This item is licensed under a Creative Commons License