Anàlisi dels patis escolars des d'una perspectiva de gènere

Abstract

[cat] Les dinàmiques dels patis escolars, el tipus de joc que escullen els infants, els espais que ocupen o amb qui s’ajunten per a jugar es pot analitzar des d’una perspectiva de gènere. De fet, el que és evident és la segregació de gènere donada a l’estona de l’esbarjo: per què només els nois ocupen la pista de futbol? Des de la teoria es vincula el futbol amb la construcció de la masculinitat hegemònica, i que els constructes socials es plasmen en el que passa a l’escola. L’espai físic del pati, també acaba sent un joc de lluita i conquista, en el que per accedir a la pista de futbol, es dona un permission asking dels infants que no encaixen en el perfil típic (noies o nois associats amb la feminitat). L’objectiu general de la recerca és comprendre les dinàmiques segregadores i discriminatòries dels patis escolars des d’una perspectiva de gènere, específicament: descriure els estereotips i rols de gènere, comprendre quins factors ho perpetuen i entendre les experiències del professorat, així com què fan davant d’aquesta situació. La metodologia es basa en una recollida de dades qualitatives, mitjançant entrevistes a tres docents i contrastant la informació amb una memòria d’experiències passades de la investigadora. Els resultats demostren que quan s’ha intervingut en el pati escolar, i s’han diversificat les propostes de joc, els infants es barregen més i no hi ha tants conflictes, ara bé, el futbol segueix sent una font de conflictes. Tal com esmenten les entrevistades, és necessari limitar el temps destinat al futbol, per potenciar altres dinàmiques al temps de l’esbarjo. Es demostra que hi ha una tendència de canvi, i fora del futbol, sorgeixen perfils més diversos d’alumnat, i també es comença a veure nenes que juguen al futbol, però de manera anecdòtica. També cal destacar que l’acompanyament des de les aules en educació de gènere és un factor que ha ajudat a reduir conductes discriminatòries.

[spa] Las dinámicas de los patios escolares, el tipo de juego que escogen, los espacios que ocupan o con quien se juntan para jugar se puede analizar desde una perspectiva de género. De hecho, lo que es evidente es la segregación de género dada en el tiempo de recreo: ¿por qué solo los niños ocupan la pista de fútbol? Des de la teoría se vincula el fútbol con la construcción de la masculinidad hegemónica, i que los constructos sociales se plasman en lo que pasa en escuela. El espacio físico del patio también acaba siendo un juego de lucha y conquista, en el que para acceder a la pista de fútbol se da un permission asking de los niños que no encajan en el perfil típico (chicas o chicos asociados con la feminidad). El objetivo general de la investigación es comprender las dinámicas segregadoras y discriminatorias de los patios escolares desde una perspectiva de género, específicamente: describir los estereotipos y roles de género, comprender qué factores lo perpetúan y entender las experiencias del profesorado, así como qué hacen con esta situación. La metodología se basa en una recogida de datos cualitativos, mediante entrevistas a tres docentes y contrastando la información con una memoria de experiencias pasadas de la investigadora. Los resultados demuestran que cuando se ha intervenido en el patio escolar y se han diversificado las propuestas de juego, el alumnado se mezcla más entre sí, aunque el fútbol sigue siendo una fuente de conflictos. Tal y como comentan las entrevistadas, es necesario limitar el tiempo destinado a este deporte, para potenciar otras dinámicas en el tiempo de recreo. Se demuestra que hay tendencia de cambio, y fuera del fútbol, surgen perfiles diversos de alumnado, y también se empieza a ver niñas jugando al fútbol, pero de manera anecdótica. Asimismo, hay que destacar que el acompañamiento des de las clases en educación de género es un factor que ha ayudado a reducir conductas discriminatorias.

[eng] The Dynamics of school playgrounds, the type of games kids choose to play, the spaces they occupy or who they play with is a matter to be analysed from a gender perspective. Gender segregation at the playground is more than evident: why only boys occupy the football pitch? Theory links football to the hegemonic masculinity profile construction, and that social constructs are reproduced at school. Physical space is also an arena where kids compete and conquer it, in which using the football pitch is based on permission asking from the kids that don’t fit the typical profile (girls and feminine boys). The main aim of the research is to understand the segregation and discrimination dynamics at the school playground from a gender perspective, concretely: describing the gender roles and stereotypes, understanding what factors perpetuate the discrimination going on, and acknowledging the teachers' experiences and thoughts, but also their way to proceed in front of these situations. The methodology is based on collecting qualitative data, by interviewing three teachers, contrasting it with the researcher’s reflection on experiences from the past. The results show that when there is school intervention on the playgrounds and there has been a diversification of the games, kids mix themselves and there aren’t that many conflictive situations. Nevertheless, football is still a source of conflict, and as the interviewed teachers say, it has to be limited, so kids can try to do something else. There is evidence of a change and improvement tendency and, apart from football, diverse personalities and identities start showing up, more girls playing football, but still, not as in an equality situation. Also, the support given by the school classes, talking about gender in class, and talking about discrimination and inequalities, help to reduce discriminative behaviors.